enfilar
Asturian
Conjugation
Conjugation of enfilar
Catalan
Verb
enfilar (first-person singular present enfilo, first-person singular preterite enfilí, past participle enfilat)
Conjugation
infinitive | enfilar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
gerund | enfilant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | enfilat | enfilada | |||||
plural | enfilats | enfilades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | enfilo | enfiles | enfila | enfilem | enfileu | enfilen | |
imperfect | enfilava | enfilaves | enfilava | enfilàvem | enfilàveu | enfilaven | |
future | enfilaré | enfilaràs | enfilarà | enfilarem | enfilareu | enfilaran | |
preterite | enfilí | enfilares | enfilà | enfilàrem | enfilàreu | enfilaren | |
conditional | enfilaria | enfilaries | enfilaria | enfilaríem | enfilaríeu | enfilarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | enfili | enfilis | enfili | enfilem | enfileu | enfilin | |
imperfect | enfilés | enfilessis | enfilés | enfiléssim | enfiléssiu | enfilessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
affirmative | — | enfila | enfili | enfilem | enfileu | enfilin | |
negative (no) | — | no enfilis | no enfili | no enfilem | no enfileu | no enfilin |
Derived terms
- enfilació
- enfiladís
- enfilador
Further reading
- “enfilar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
- “enfilar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “enfilar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
Spanish
Pronunciation
- IPA(key): /enfiˈlaɾ/ [ẽɱ.fiˈlaɾ]
- Rhymes: -aɾ
- Syllabification: en‧fi‧lar
Verb
enfilar (first-person singular present enfilo, first-person singular preterite enfilé, past participle enfilado)
- (transitive) to line up
- (transitive) to thread (a needle)
- (transitive) to string (pearls, beads, etc.)
- Synonym: ensartar
- (transitive) to pull on (quickly put on [clothing])
- (transitive) to lead; to shape; to direct (someone, a path, someone's future etc.)
- (intransitive) to go straight down (a path)
- (intransitive) to head for
- Synonym: dirigirse a
Conjugation
These forms are generated automatically and may not actually be used. Pronoun usage varies by region.
singular | plural | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
1st person | 2nd person | 3rd person | 1st person | 2nd person | 3rd person | ||
with infinitive enfilar | |||||||
dative | enfilarme | enfilarte | enfilarle, enfilarse | enfilarnos | enfilaros | enfilarles, enfilarse | |
accusative | enfilarme | enfilarte | enfilarlo, enfilarla, enfilarse | enfilarnos | enfilaros | enfilarlos, enfilarlas, enfilarse | |
with gerund enfilando | |||||||
dative | enfilándome | enfilándote | enfilándole, enfilándose | enfilándonos | enfilándoos | enfilándoles, enfilándose | |
accusative | enfilándome | enfilándote | enfilándolo, enfilándola, enfilándose | enfilándonos | enfilándoos | enfilándolos, enfilándolas, enfilándose | |
with informal second-person singular tú imperative enfila | |||||||
dative | enfílame | enfílate | enfílale | enfílanos | not used | enfílales | |
accusative | enfílame | enfílate | enfílalo, enfílala | enfílanos | not used | enfílalos, enfílalas | |
with informal second-person singular vos imperative enfilá | |||||||
dative | enfilame | enfilate | enfilale | enfilanos | not used | enfilales | |
accusative | enfilame | enfilate | enfilalo, enfilala | enfilanos | not used | enfilalos, enfilalas | |
with formal second-person singular imperative enfile | |||||||
dative | enfíleme | not used | enfílele, enfílese | enfílenos | not used | enfíleles | |
accusative | enfíleme | not used | enfílelo, enfílela, enfílese | enfílenos | not used | enfílelos, enfílelas | |
with first-person plural imperative enfilemos | |||||||
dative | not used | enfilémoste | enfilémosle | enfilémonos | enfilémoos | enfilémosles | |
accusative | not used | enfilémoste | enfilémoslo, enfilémosla | enfilémonos | enfilémoos | enfilémoslos, enfilémoslas | |
with informal second-person plural imperative enfilad | |||||||
dative | enfiladme | not used | enfiladle | enfiladnos | enfilaos | enfiladles | |
accusative | enfiladme | not used | enfiladlo, enfiladla | enfiladnos | enfilaos | enfiladlos, enfiladlas | |
with formal second-person plural imperative enfilen | |||||||
dative | enfílenme | not used | enfílenle | enfílennos | not used | enfílenles, enfílense | |
accusative | enfílenme | not used | enfílenlo, enfílenla | enfílennos | not used | enfílenlos, enfílenlas, enfílense |
Further reading
- “enfilar”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.