reencarnar

From re- +‎ encarnar.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [rə.əŋ.kərˈna]
• IPA^(key): (Valencian) [re.eŋ.kaɾˈnaɾ]

reencarnar (first-person singular present reencarno, first-person singular preterite reencarní, past participle reencarnat)

1. (transitive) to reincarnate
2. (reflexive) to reincarnate [+ en (object) = as]
   • 1971, Miquel Martí i Pol, El pensament salvatage:

     Més amunt hem discutit les prohibicions alimentàries que resultaven de la creença que un avantpassat s'havia reencarnat en una espècie animal o vegetal.

     Further above we have discussed the dietary prohibitions which result from the belief that an ancestor has been reincarnated as a species of animal or plant.

• reencarnació

• “reencarnar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

• reincarnar

re- +‎ encarnar

• Hyphenation: re‧en‧car‧nar

reencarnar (first-person singular present reencarno, first-person singular preterite reencarnei, past participle reencarnado)

1. to reincarnate

• reencarnação

From re- +‎ encarnar.

• IPA^(key): /reenkaɾˈnaɾ/ [re.ẽŋ.kaɾˈnaɾ]
• Rhymes: -aɾ
• Syllabification: re‧en‧car‧nar

reencarnar (first-person singular present reencarno, first-person singular preterite reencarné, past participle reencarnado)

1. to reincarnate

• “reencarnar”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014