penyorar

Catalan

Etymology

Inherited from Latin pignorāre (“pledge”), variant of Classical Latin pignerō. Doublet of pignorar, a learned borrowing.

Pronunciation

Verb

penyorar (first-person singular present penyoro, first-person singular preterite penyorí, past participle penyorat); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /o/

  1. (transitive) to fine (impose a fine upon)
    Synonym: multar

Conjugation
    Conjugation of penyorar (first conjugation)
infinitive penyorar
gerund penyorant
past participle masculine feminine
singular penyorat penyorada
plural penyorats penyorades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present penyoro penyores penyora penyorem penyoreu penyoren
imperfect penyorava penyoraves penyorava penyoràvem penyoràveu penyoraven
future penyoraré penyoraràs penyorarà penyorarem penyorareu penyoraran
preterite penyorí penyorares penyorà penyoràrem penyoràreu penyoraren
conditional penyoraria penyoraries penyoraria penyoraríem penyoraríeu penyorarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present penyori penyoris penyori penyorem penyoreu penyorin
imperfect penyorés penyoressis penyorés penyoréssim penyoréssiu penyoressin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
affirmative — penyora penyori penyorem penyoreu penyorin
negative (no) — no penyoris no penyori no penyorem no penyoreu no penyorin

Derived terms

Further reading
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.