oblic

Borrowed from Latin oblīquus.

• IPA^(key): (Central) [uˈβlik]
• IPA^(key): (Balearic) [uˈblik]
• IPA^(key): (Valencian) [oˈblik]

oblic (feminine obliqua, masculine plural oblics, feminine plural obliqües)

1. oblique

• obliquament

• obliqüitat

• “oblic” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “oblic”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “oblic” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “oblic” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Borrowed from Latin obliquus or French oblique.

• IPA^(key): /ˈo.blik/

oblic m or n (feminine singular oblică, masculine plural oblici, feminine and neuter plural oblice)

1. oblique

• oblicitate