mercè

• mercé (Valencia)

Borrowed from Latin mercēs. First attested in the 12th century.[1]

• IPA^(key): (Central) [mərˈsɛ]
• IPA^(key): (Balearic) [mərˈsə]
• IPA^(key): (Valencian) [meɾˈse]

mercè f (plural mercès)

1. (usually in the plural) thanks

   mercè a Déu ― thank God (literally, “thanks to God”)

• a la mercè de, a mercè de

• “mercè” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “mercè” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “mercè” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.