impacient

Inherited or borrowed from Latin impatientem. By surface analysis, im- +‎ pacient.

• IPA^(key): (Central) [im.pə.siˈen]
• IPA^(key): (Balearic) [im.pə.siˈent]
• IPA^(key): (Valencian) [im.pa.siˈent]

impacient m or f (masculine and feminine plural impacients)

1. impatient (lacking patience)

   Antonym: pacient

• impacientment

• impaciència

• “impacient” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “impacient”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “impacient” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “impacient” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Borrowed from French impatient, from Latin impatiens. Equivalent to in- +‎ pacient.

impacient m or n (feminine singular impacientă, masculine plural impacienți, feminine and neuter plural impaciente)

1. impatient