freqüentar
See also: frequentar
Catalan
Etymology
Borrowed from Latin frequentāre.
Verb
freqüentar (first-person singular present freqüento, first-person singular preterite freqüentí, past participle freqüentat); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /e/
- (transitive) to frequent
Conjugation
Related terms
Further reading
- “freqüentar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “freqüentar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “freqüentar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “freqüentar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
Portuguese
Verb
freqüentar (first-person singular present freqüento, first-person singular preterite freqüentei, past participle freqüentado)
- Pre-reform spelling (until Brazil 1990/Portugal 1945) of frequentar.
Conjugation
1Brazilian Portuguese.
2European Portuguese.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.