freqüent
Catalan
Etymology
Borrowed from Latin frequentem. First attested in 1653.[1]
Pronunciation
- Rhymes: -ent
Adjective
freqüent m or f (masculine and feminine plural freqüents)
- frequent; often
- Antonym: infreqüent
Derived terms
Related terms
References
- “freqüent”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
Further reading
- “freqüent” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “freqüent” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “freqüent” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.