encallar-se

Catalan

Verb

encallar-se (first-person singular present m'encallo, first-person singular preterite m'encallí, past participle encallat)

reflexive of encallar

Conjugation

Conjugation of encallar-se (first conjugation)

person		singular			plural
infinitive			encallar-se
gerund			encallant-se
past participle				masculine		feminine
		singular		encallat		encallada
		plural		encallats		encallades
person		first	second	third	first	second	third
indicative		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	m'encallo	t'encalles	s'encalla	ens encallem	us encalleu	s'encallen
	imperfect	m'encallava	t'encallaves	s'encallava	ens encallàvem	us encallàveu	s'encallaven
	future	m'encallaré	t'encallaràs	s'encallarà	ens encallarem	us encallareu	s'encallaran
	preterite	m'encallí	t'encallares	s'encallà	ens encallàrem	us encallàreu	s'encallaren
	conditional	m'encallaria	t'encallaries	s'encallaria	ens encallaríem	us encallaríeu	s'encallarien
subjunctive		jo	tu	ell/ella vostè	nosaltres nós	vosaltres vós	ells/elles vostès
	present	m'encalli	t'encallis	s'encalli	ens encallem	us encalleu	s'encallin
	imperfect	m'encallés	t'encallessis	s'encallés	ens encalléssim	us encalléssiu	s'encallessin
imperative		—	tu	vostè	nosaltres	vosaltres vós	vostès
	affirmative	—	encalla 't	encalli 's	encallem-nos	encalleu-vos	encallin-se
	negative (no)	—	no t'encallis	no s'encalli	no ens encallem	no us encalleu	no s'encallin

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.