vermell
Catalan
Etymology
Inherited from Old Catalan vermell~vermeyl, from Latin vermiculus (“little worm”). Compare Occitan vermelh, French vermeil, Spanish bermejo, Italian vermiglio. First attested in the 13th century.[1]
Pronunciation
Derived terms
- becvermell
- envermellir
- posar-se vermell
- tornar-se vermell
- vermellejar
- vermellenc
- vermellet
- vermellor
- vermellós
See also
blanc | gris | negre |
roig, vermell; carmesí | taronja; marró | groc; crema |
verd llima | verd | |
cian; xarxet | atzur | blau |
violat; indi | magenta; lila, porpra | rosa |
References
- “vermell”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
Further reading
- “vermell” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “vermell” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “vermell” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.