trivialitzar

From trivial +‎ -itzar.

• IPA^(key): (Central) [tɾi.βi.ə.liˈd͡za]
• IPA^(key): (Balearic) [tɾi.vi.ə.liˈd͡za]
• IPA^(key): (Valencian) [tɾi.vi.a.liˈzaɾ]
• Homophone: trivialitzà
• Rhymes: -a(ɾ)

trivialitzar (first-person singular present trivialitzo, first-person singular preterite trivialitzí, past participle trivialitzat)

1. (transitive) to trivialize

• “trivialitzar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “trivialitzar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “trivialitzar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.