traginer

From traginar +‎ -er.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [tɾə.ʒiˈne]
• IPA^(key): (Valencian) [tɾa.d͡ʒiˈneɾ]

traginer m (plural traginers, feminine traginera)

1. muleteer
   • 1956, Josep-Sebastià Pons, Llibre de les set sivelles:

     Ara passava un traginer amb el seu matxo enflocat de vermell i adés un traginer malcarat que lliurava saques de carbó.

     Now a muleteer passed by with his red-beribboned mule and then an ugly muleteer who delivered sacks of coal.

• tragina
• traginador

• carreter

• “traginer” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.