testimoniatge

From testimoniar (“to witness”) +‎ -atge. First attested in the 14th century.[1]

• IPA^(key): (Central) [təs.ti.mu.niˈa.d͡ʒə]
• IPA^(key): (Balearic) [təs.ti.mo.niˈa.d͡ʒə]
• IPA^(key): (Valencian) [tes.ti.mo.niˈa.d͡ʒe]
• Rhymes: -adʒe
• Hyphenation: tes‧ti‧mo‧ni‧at‧ge

testimoniatge m (plural testimoniatges)

1. testimony (statements made by a witness in court)

   Synonym: testimoni

• “testimoniatge” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “testimoniatge” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “testimoniatge” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

• Audio

  (file)

testimoniatge m (plural testimoniatges)

1. testimony