taral·larejar

• taral·lejar

From taral·larà (“tra-la-la”) +‎ -ejar.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [tə.ɾəl.lə.ɾəˈʒa]
• IPA^(key): (Valencian) [ta.ɾal.la.ɾeˈd͡ʒaɾ]

taral·larejar (first-person singular present taral·larejo, first-person singular preterite taral·laregí, past participle taral·larejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. (transitive) to hum

• taral·la

• “taral·larejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.