suficiència

Borrowed from Latin sufficientia. First attested in the 14th century.[1]

• IPA^(key): (Central, Balearic) [su.fi.siˈɛn.si.ə]
• IPA^(key): (Valencian) [su.fi.siˈɛn.si.a]

suficiència f (plural suficiències)

1. sufficiency

   Antonym: insuficiència

2. self-confidence; smugness

   aires de suficiència ― an air of smugness

• insuficiència
• suficient

• “suficiència” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “suficiència” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “suficiència” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.