progrés

Borrowed from Latin prōgressus. First attested in the 15th century.[1]

progrés m (plural progressos)

1. progress
   • 2016 December 13, “Ana Morgade: "A l'arribar a Barcelona vaig aprendre català"”, in El Periódico‎:

     Al principi un té la sensació que farà el que pugui, però a poc a poc vas veient els teus propis progressos i això et comença a incentivar i t'enganxa.

     At first one has the feeling that they will do what they can, but little by little you see your own progress and that starts to incentivize you and you get hooked.

• progressar
• progressisme
• progressista
• progressiu

• progressió

• “progrés” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “progrés” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “progrés” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

progrés oblique singular, m (oblique plural progrés, nominative singular progrés, nominative plural progrés)

1. progress

• progrés on the Anglo-Norman On-Line Hub