poblejar

From poble (“village”) +‎ -ejar.

• IPA^(key): (Central) [pub.bləˈʒa]
• IPA^(key): (Balearic) [pob.bləˈʒa]
• IPA^(key): (Valencian) [po.bleˈd͡ʒaɾ]

poblejar (first-person singular present poblejo, first-person singular preterite poblegí, past participle poblejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. (intransitive) to resemble a village (of a city)
   • 1999, Joan Daniel Bezsonoff i Montalat, La revolta dels geperuts:

     Narbona és una metròpoli que pobleja. El barri de l'estació, indigne d'una ciutat, ronqueja.

     Narbonne is a metropolis that resembles a village. The station quarter, unworthy of a city, snores.

• “poblejar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.