péixer

Inherited from Latin pascere, from Proto-Italic *pāskō, from Proto-Indo-European *peh₂- (“to protect”).

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈpe.ʃə]
• IPA^(key): (Valencian) [ˈpej.ʃeɾ]

péixer (first-person singular present peixo, first-person singular preterite paixí or pasquí, past participle pascut); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /e/

1. to feed (an animal, a small child, a sick person, etc.)

• “péixer” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “péixer”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “péixer” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “péixer” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.