ortogonal

ortogonal m or f (masculine and feminine plural ortogonals)

1. orthogonal

• “ortogonal” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “ortogonal”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “ortogonal” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “ortogonal” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

From French orthogonal, from Latin orthogonius, from Ancient Greek ὀρθογώνιος (orthogṓnios).

ortogonal (masculine and feminine ortogonal, neuter ortogonalt, definite singular and plural ortogonale)

1. orthogonal

• “ortogonal” in Det Norske Akademis ordbok (NAOB).

From French orthogonal, from Latin orthogonius, from Ancient Greek ὀρθογώνιος (orthogṓnios).

ortogonal (neuter ortogonalt, definite singular and plural ortogonale)

1. orthogonal

By surface analysis, orto- +‎ -gono +‎ -al.

• Rhymes: -al, -aw
• Hyphenation: or‧to‧go‧nal

ortogonal m or f (plural ortogonais)

1. (geometry) orthogonal (relating to or containing right angles)

   Synonym: perpendicular

• ortogonalmente

Borrowed from French orthogonal.

ortogonal m or n (feminine singular ortogonală, masculine plural ortogonali, feminine and neuter plural ortogonale)

1. orthogonal

• ortogonalitate

• IPA^(key): /oɾtoɡoˈnal/ [oɾ.t̪o.ɣ̞oˈnal]
• Rhymes: -al
• Syllabification: or‧to‧go‧nal

ortogonal m or f (masculine and feminine plural ortogonales)

1. orthogonal

• “ortogonal”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014