originari

Borrowed from Late Latin orīginārius. Cognate with Occitan originari, French originaire, Spanish originario.

• IPA^(key): (Central) [u.ɾi.ʒiˈna.ɾi]
• IPA^(key): (Balearic) [o.ɾi.ʒiˈna.ɾi]
• IPA^(key): (Valencian) [o.ɾi.d͡ʒiˈna.ɾi]

originari (feminine originària, masculine plural originaris, feminine plural originàries)

1. original
2. native, indigenous

• originàriament

• “originari” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “originari”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “originari” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “originari” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

originari (not comparable)

1. originating
2. native, indigenous
3. original

• IPA^(key): /o.ri.d͡ʒiˈna.ri/
• Rhymes: -ari
• Hyphenation: o‧ri‧gi‧nà‧ri

originari

1. masculine plural of originario

• (Classical) IPA^(key): /o.riː.ɡiˈnaː.riː/, [ɔriːɡɪˈnäːriː]
• (modern Italianate Ecclesiastical) IPA^(key): /o.ri.d͡ʒiˈna.ri/, [orid͡ʒiˈnäːri]

orīginārī m

1. genitive/vocative singular of orīginārius