ordinari

Borrowed from Latin ōrdinārius. First attested in the 14th century.[1]

• IPA^(key): (Central) [ur.diˈna.ɾi]
• IPA^(key): (Balearic) [or.diˈna.ɾi]
• IPA^(key): (Valencian) [oɾ.ðiˈna.ɾi]
• Rhymes: -aɾi

ordinari (feminine ordinària, masculine plural ordinaris, feminine plural ordinàries)

1. ordinary

• ordinàriament

• extraordinari

• “ordinari” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “ordinari” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “ordinari” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

• IPA^(key): /or.diˈna.ri/
• Rhymes: -ari
• Hyphenation: or‧di‧nà‧ri

ordinari

1. masculine plural of ordinario

• irradino, irridano, nodrirai, riordina

• (Classical) IPA^(key): /oːr.diˈnaː.riː/, [oːrd̪ɪˈnäːriː]
• (modern Italianate Ecclesiastical) IPA^(key): /or.diˈna.ri/, [ord̪iˈnäːri]

ōrdinārī

1. present passive infinitive of ōrdinō