ocell

Inherited from Old Catalan aucell, oceyl, from Late Latin aucellus m (“little bird”), a diminutive ultimately based on Latin avis f (“bird”), from Proto-Italic *awis, from Proto-Indo-European *h₂éwis. Cognate with Occitan aucèl, French oiseau.

• IPA^(key): (Central) [uˈseʎ]
• IPA^(key): (Balearic, Valencian) [oˈseʎ]

• Audio

  (file)

• Rhymes: -eʎ

ocell m (plural ocells)

1. bird

   Synonym: au

• aucell

• au

• “ocell” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “ocell”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “ocell” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “ocell” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.