mitjançar

Catalan

Etymology

Inherited from Late Latin *mediantāre, from Latin mediāre (“to be in the middle”).

Pronunciation

Verb

mitjançar (first-person singular present mitjanço, first-person singular preterite mitjancí, past participle mitjançat)

  1. (intransitive) to mediate, to broker, to act as a middleman

Conjugation
    Conjugation of mitjançar (first conjugation, ç-c alternation)
infinitive mitjançar
gerund mitjançant
past participle masculine feminine
singular mitjançat mitjançada
plural mitjançats mitjançades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present mitjanço mitjances mitjança mitjancem mitjanceu mitjancen
imperfect mitjançava mitjançaves mitjançava mitjançàvem mitjançàveu mitjançaven
future mitjançaré mitjançaràs mitjançarà mitjançarem mitjançareu mitjançaran
preterite mitjancí mitjançares mitjançà mitjançàrem mitjançàreu mitjançaren
conditional mitjançaria mitjançaries mitjançaria mitjançaríem mitjançaríeu mitjançarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present mitjanci mitjancis mitjanci mitjancem mitjanceu mitjancin
imperfect mitjancés mitjancessis mitjancés mitjancéssim mitjancéssiu mitjancessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
affirmative — mitjança mitjanci mitjancem mitjanceu mitjancin
negative (no) — no mitjancis no mitjanci no mitjancem no mitjanceu no mitjancin

Derived terms

Further reading
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.