merèixer
Catalan
Etymology
Inherited from Vulgar Latin *merēscere, from Latin merēre.
Pronunciation
Verb
merèixer (first-person singular present mereixo, first-person singular preterite mereixí or meresquí, past participle merescut); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/
Conjugation
Derived terms
Further reading
- “merèixer” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “merèixer”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “merèixer” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “merèixer” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.