llevar-se la gorra

llevar-se la gorra (first-person singular present em llevo la gorra, first-person singular preterite em lleví la gorra, past participle llevat la gorra); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /e/

1. (intransitive) to tip one's hat
   • 1932, Prudenci Bertrana, L'ós benemèrit i altres bèsties:

     Juli li ensenyà a donar la pota, a llevar-li la gorra, a portar-li les espardenyes, a caminar dret i a fer el mort.

     Juli taught him how to shake hands, tip his hat, bring him his slippers, walk upright, and play dead.

   • 1926, Joan Puig i Ferreter, Els tres al·lucinats:

     El llibreter s'apressà a llevar-se la gorra, li prengué la mà amb les seves dues mans, inclinat; li acostà una butaca.

     The bookseller hurried to tip his hat, took his hand in his two hands, bowing; he pulled up a chair.

• gorrada

• “gorrada”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024