lletraferit

From lletra (“letter”) +‎ ferit (“smitten”).

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ʎə.tɾə.fəˈɾit]
• IPA^(key): (Valencian) [ʎe.tɾa.feˈɾit]

lletraferit (feminine lletraferida, masculine plural lletraferits, feminine plural lletraferides)

1. fond of literature, well-read, bookish
   • 1969, Blai Bonet, Mister Evasió:

     Gent desenfeinada, lletraferida, que no saben fer res més que el vermut i discurssos, que no tenen aturall a la llengua, i com han de tenir aturall a la llengua, si han fet el vermut?

     Idle, well-read people, who didn't know how to do anything but drink vermouth and make speeches, who didn't hold their tongues, and how can they hold their tongues if they've been drinking vermouth?

• → Spanish: letraherido (calque)

lletraferit m (plural lletraferits, feminine lletraferida)

1. book lover, bookworm
   • 2005, Joan-Daniel Bezsonoff i Montalat, Les amnèsies de Déu:

     Jo sóc un lletraferit i la balística i la física no són el meu fort.

     I'm a bookworm and ballistics and physics aren't my forte.

• “lletraferit” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “lletraferit” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.