llançar

Catalan

Etymology

Inherited from Old Catalan lançar, from Late Latin lanceāre 'hurl (a spear)', from Latin lancea (“spear”) (whence Catalan llança), of Celtiberian origin. First attested in the 14th century.[1] Compare French lancer, Italian lanciare, Occitan and Portuguese lançar, Spanish lanzar.

Pronunciation

Verb

llançar (first-person singular present llanço, first-person singular preterite llancí, past participle llançat)

  1. (transitive) to throw (to cause an object to move rapidly through the air)
    Synonym: llençar
  2. to launch

Conjugation
    Conjugation of llançar (first conjugation, ç-c alternation)
infinitive llançar
gerund llançant
past participle masculine feminine
singular llançat llançada
plural llançats llançades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present llanço llances llança llancem llanceu llancen
imperfect llançava llançaves llançava llançàvem llançàveu llançaven
future llançaré llançaràs llançarà llançarem llançareu llançaran
preterite llancí llançares llançà llançàrem llançàreu llançaren
conditional llançaria llançaries llançaria llançaríem llançaríeu llançarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present llanci llancis llanci llancem llanceu llancin
imperfect llancés llancessis llancés llancéssim llancéssiu llancessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
affirmative — llança llanci llancem llanceu llancin
negative (no) — no llancis no llanci no llancem no llanceu no llancin

Derived terms

References
  1. “llançar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024

Further reading
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.