lògica

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈlɔ.ʒi.kə]
• IPA^(key): (Valencian) [ˈlɔ.d͡ʒi.ka]

Borrowed from Latin logica, from Ancient Greek λογική (logikḗ, “logic”), from the feminine form of λογικός (logikós, “of or pertaining to speech or reason or reasoning, rational, reasonable”), from λόγος (lógos, “speech, reason”).

lògica f (plural lògiques)

1. logic

See the etymology of the corresponding lemma form.

lògica

1. feminine singular of lògic

• “lògica” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “lògica” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “lògica” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.