línia

Semi-learned borrowing from Latin līnea (“thread, line”), from līnum (“flax”), from Proto-Indo-European *līno- (“flax”).[1] Doublet of the inherited llinya. Cognate with Spanish and Galician liña, Spanish línea, and Portuguese linha.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [ˈli.ni.ə]
• IPA^(key): (Valencian) [ˈli.ni.a]

línia f (plural línies)

1. line (path through two or more points) [14th c.]
2. line (telephone or network connection)

• en línia

• alinear
• lineal

• “línia” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “línia” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “línia” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.