infelicitat

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin īnfēlīcitātem.

Pronunciation

IPA^(key): (Central, Balearic) [iɱ.fə.li.siˈtat]

IPA^(key): (Valencian) [iɱ.fe.li.siˈtat]

Noun

infelicitat f (plural infelicitats)

unhappiness
Antonym: felicitat

Related terms

infeliç

Further reading

“infelicitat” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“infelicitat”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
“infelicitat” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“infelicitat” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.