imprestare

Italian

Etymology

From im- +‎ prestare. Compare Sicilian mpristari and Spanish emprestar.

Verb

imprestàre (first-person singular present imprèsto, first-person singular past historic imprestài, past participle imprestàto, auxiliary avére) (colloquial, transitive)

  1. Alternative form of prestare (“to lend”)

Conjugation
    Conjugation of imprestàre (-are) (See Appendix:Italian verbs)
infinitive imprestàre
auxiliary verb avére gerund imprestàndo
present participle imprestànte past participle imprestàto
person singular plural
first second third first second third
indicative io tu lui/lei, esso/essa noi voi loro, essi/esse
present imprèsto imprèsti imprèsta imprestiàmo imprestàte imprèstano
imperfect imprestàvo imprestàvi imprestàva imprestavàmo imprestavàte imprestàvano
past historic imprestài imprestàsti imprestò imprestàmmo imprestàste imprestàrono
future impresterò impresterài impresterà impresterémo impresteréte impresterànno
conditional io tu lui/lei, esso/essa noi voi loro, essi/esse
present impresterèi impresterésti impresterèbbe, impresterébbe impresterémmo impresteréste impresterèbbero, impresterébbero
subjunctive che io che tu che lui/che lei, che esso/che essa che noi che voi che loro, che essi/che esse
present imprèsti imprèsti imprèsti imprestiàmo imprestiàte imprèstino
imperfect imprestàssi imprestàssi imprestàsse imprestàssimo imprestàste imprestàssero
imperative — tu Lei noi voi Loro
imprèsta imprèsti imprestiàmo imprestàte imprèstino
negative imperative non imprestàre non imprèsti non imprestiàmo non imprestàte non imprèstino

Anagrams
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.