impetuós

From Late Latin impetuōsus (“violent”), from Latin impetus (“attack, violence”). First attested in 1490.[1]

• IPA^(key): (Central, Balearic) [im.pə.tuˈos]
• IPA^(key): (Valencian) [im.pe.tuˈos]

impetuós (feminine impetuosa, masculine plural impetuosos, feminine plural impetuoses)

1. impetuous

• impetuosament
• impetuositat

• ímpetu

• “impetuós” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “impetuós” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “impetuós” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.