impel·lir

Learned borrowing from Latin impellere (“to push”), with normal change of conjugation to -ir.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [im.pəlˈli]
• IPA^(key): (Valencian) [im.pelˈliɾ]

impel·lir (first-person singular present impel·leixo, first-person singular preterite impel·lí, past participle impel·lit)

1. (transitive) to push, to shove

   Synonym: empènyer

2. (transitive, figurative) to impel, to drive

   Synonyms: impulsar, incitar, estimular

• impel·lent
• impuls

• “impel·lir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.