guerrejar

Catalan

Etymology

Inherited from Vulgar Latin *werrizāre. Derivable from guerra (“war”) +‎ -ejar (verb-forming suffix).

Pronunciation

Verb

guerrejar (first-person singular present guerrejo, first-person singular preterite guerregí, past participle guerrejat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

  1. (transitive, intransitive) to war

Conjugation
    Conjugation of guerrejar (first conjugation, j-g alternation)
infinitive guerrejar
gerund guerrejant
past participle masculine feminine
singular guerrejat guerrejada
plural guerrejats guerrejades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present guerrejo guerreges guerreja guerregem guerregeu guerregen
imperfect guerrejava guerrejaves guerrejava guerrejàvem guerrejàveu guerrejaven
future guerrejaré guerrejaràs guerrejarà guerrejarem guerrejareu guerrejaran
preterite guerregí guerrejares guerrejà guerrejàrem guerrejàreu guerrejaren
conditional guerrejaria guerrejaries guerrejaria guerrejaríem guerrejaríeu guerrejarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present guerregi guerregis guerregi guerregem guerregeu guerregin
imperfect guerregés guerregessis guerregés guerregéssim guerregéssiu guerregessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
affirmative — guerreja guerregi guerregem guerregeu guerregin
negative (no) — no guerregis no guerregi no guerregem no guerregeu no guerregin

Derived terms
  • guerrejador

Further reading
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.