excel·lir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin excellere, with normal change of conjugation to -ir.

Pronunciation

Verb

excel·lir (first-person singular present excel·leixo, first-person singular preterite excel·lí, past participle excel·lit)

  1. to excel

Conjugation
    Conjugation of excel·lir (third conjugation, with -eix-)
infinitive excel·lir
gerund excel·lint
past participle masculine feminine
singular excel·lit excel·lida
plural excel·lits excel·lides
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present excel·leixo excel·leixes excel·leix excel·lim excel·liu excel·leixen
imperfect excel·lia excel·lies excel·lia excel·líem excel·líeu excel·lien
future excel·liré excel·liràs excel·lirà excel·lirem excel·lireu excel·liran
preterite excel·lí excel·lires excel·lí excel·lírem excel·líreu excel·liren
conditional excel·liria excel·liries excel·liria excel·liríem excel·liríeu excel·lirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present excel·leixi excel·leixis excel·leixi excel·lim excel·liu excel·leixin
imperfect excel·lís excel·lissis excel·lís excel·líssim excel·líssiu excel·lissin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
affirmative — excel·leix excel·leixi excel·lim excel·liu excel·leixin
negative (no) — no excel·leixis no excel·leixi no excel·lim no excel·liu no excel·leixin
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.