escut

Inherited from Latin scūtum, from Proto-Indo-European *skei- (“to cut, split”). Compare Occitan escut, French écu, Spanish escudo.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əsˈkut]
• IPA^(key): (Valencian) [esˈkut]

• Audio

  (file)

escut m (plural escuts)

1. shield
2. (heraldry) shield
3. escudo (currency)

• escuder

• “escut” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “escut”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “escut” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “escut” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

From Old French escut, from Latin scūtum.

escut m (plural escuts or escuz)

1. shield

• French: écu
  • → English: écu
  • → Turkish: ekü

From Latin scutum.

• IPA^(key): /esˈkyt/

• (file)

escut m (plural escuts)

1. (Languedoc) shield

• bloquièr
• bloquier
• boclèr
• targa
• picalhon

• escudièr
• escudet

• escu

From Latin scūtum.

escut oblique singular, m (oblique plural escuz or escutz, nominative singular escuz or escutz, nominative plural escut)

1. shield

• escuchon

• Middle French: escut
  • French: écu
    • → English: écu
    • → Turkish: ekü

From Latin scūtum.

escut m (oblique plural escuts, nominative singular escuts, nominative plural escut)

1. shield

• Occitan: escut

• Walther von Wartburg (1928–2002) “scūtum”, in Französisches Etymologisches Wörterbuch (in German), volumes 11: S–Si, page 354