escolà

From Late Latin *scholānus, from scholāris (“scholar”).

• IPA^(key): (Central) [əs.kuˈla]
• IPA^(key): (Balearic) [əs.koˈla]
• IPA^(key): (Valencian) [es.koˈla]

escolà m (plural escolans, feminine escolana)

1. choirboy
2. sacristan

• escolania

escolà m (plural escolans)

1. Spanish ling (Molva macrophthalma)

• “escolà” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “escolà” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “escolà”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024

escolà

1. third-person singular preterite indicative of escolar