enveja

• IPA^(key): (Central) [əmˈbɛ.ʒə]
• IPA^(key): (Balearic) [əɱˈvə.ʒə]
• IPA^(key): (Valencian) [eɱˈve.d͡ʒa]

Inherited from Latin invidia.

enveja f (plural enveges)

1. envy

• envejar
• envejós

See the etymology of the corresponding lemma form.

enveja

1. inflection of envejar:
   1. third-person singular present indicative
   2. second-person singular imperative

• “enveja” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “enveja”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “enveja” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “enveja” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

From Latin invidia.

• Audio (Béarn)

  (file)

• Audio (Languedocien)

  (file)

enveja f

1. envy

• envejar
• envejós

• Joan de Cantalausa (2006) Diccionari general occitan a partir dels parlars lengadocians‎, 2 edition, →ISBN, page 410.

Inherited from Latin invidia

• IPA^(key): /eŋˈβe.d͡ʒa/

enveja f (plural envejas)

1. envy

• Galician: envexa
• Portuguese: inveja (/i/ via Latin influence)

• Universo Cantigas - "enveja"