engaltar
Catalan
Verb
engaltar (first-person singular present engalto, first-person singular preterite engaltí, past participle engaltat)
Conjugation
infinitive | engaltar | ||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|
gerund | engaltant | ||||||
past participle | masculine | feminine | |||||
singular | engaltat | engaltada | |||||
plural | engaltats | engaltades | |||||
person | singular | plural | |||||
first | second | third | first | second | third | ||
indicative | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | engalto | engaltes | engalta | engaltem | engalteu | engalten | |
imperfect | engaltava | engaltaves | engaltava | engaltàvem | engaltàveu | engaltaven | |
future | engaltaré | engaltaràs | engaltarà | engaltarem | engaltareu | engaltaran | |
preterite | engaltí | engaltares | engaltà | engaltàrem | engaltàreu | engaltaren | |
conditional | engaltaria | engaltaries | engaltaria | engaltaríem | engaltaríeu | engaltarien | |
subjunctive | jo | tu | ell/ella vostè |
nosaltres nós |
vosaltres vós |
ells/elles vostès | |
present | engalti | engaltis | engalti | engaltem | engalteu | engaltin | |
imperfect | engaltés | engaltessis | engaltés | engaltéssim | engaltéssiu | engaltessin | |
imperative | — | tu | vostè | nosaltres | vosaltres vós |
vostès | |
affirmative | — | engalta | engalti | engaltem | engalteu | engaltin | |
negative (no) | — | no engaltis | no engalti | no engaltem | no engalteu | no engaltin |
Further reading
- “engaltar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “engaltar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “engaltar” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “engaltar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.