emprenyar

Inherited from Latin impraegnāre.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əm.pɾəˈɲa]
• IPA^(key): (Valencian) [em.pɾeˈɲaɾ]
• Rhymes: -a(ɾ)

emprenyar (first-person singular present emprenyo, first-person singular preterite emprenyí, past participle emprenyat); root stress: (Central) /ɛ/; (Valencian) /e/; (Balearic) /ə/

1. (colloquial, transitive) to annoy, bother, piss off

   Synonyms: empipar, enfadar, enutjar, fastiguejar

2. (colloquial, reflexive) to get annoyed, bothered, pissed off
3. (transitive) to impregnate (to cause to become pregnant)

   Synonyms: fecundar, prenyar

• emprenyada
• emprenyador
• emprenyament
• emprenyavelles
• emprenyar la gata
• prenyar

• “emprenyar” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “emprenyar” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
• “emprenyar”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024