empremta

From empremt, past participle of obsolete emprémer from Latin imprimere. (Compare French empreindre.) Doublet of impremta.

• IPA^(key): (Central, Balearic) [əmˈpɾem.tə]
• IPA^(key): (Valencian) [emˈpɾem.ta]

empremta f (plural empremtes)

1. print, track (a visible impression on a surface)
2. imprint, impression
3. (psychology) imprinting

• empremtar

• impremta

• “empremta” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “empremta”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “empremta” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “empremta” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

empremta

1. inflection of empremtar:
   1. third-person singular present indicative
   2. second-person singular imperative