emparar

Catalan

Etymology

Inherited from Old Catalan amparar, from Vulgar Latin *anteparāre (“to prevent”), from Latin ante- + parō, parāre.

Pronunciation

Verb

emparar (first-person singular present emparo, first-person singular preterite emparí, past participle emparat)

  1. (transitive) to protect
    • 2002, Albert Sánchez Piñol, chapter 11, in La pell freda, La Campana, →ISBN:
      Una nit més som al balcó, mig emparats de la neu que cau.
      One night more we are on the balcony, half protected from the falling snow.

Conjugation
    Conjugation of emparar (first conjugation)
infinitive emparar
gerund emparant
past participle masculine feminine
singular emparat emparada
plural emparats emparades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present emparo empares empara emparem empareu emparen
imperfect emparava emparaves emparava emparàvem emparàveu emparaven
future empararé empararàs empararà empararem emparareu empararan
preterite emparí emparares emparà emparàrem emparàreu empararen
conditional empararia empararies empararia empararíem empararíeu empararien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present empari emparis empari emparem empareu emparin
imperfect emparés emparessis emparés emparéssim emparéssiu emparessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
affirmative — empara empari emparem empareu emparin
negative (no) — no emparis no empari no emparem no empareu no emparin

Derived terms

Further reading
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.