edicte

See also: édicté and édicte

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin ēdictum.

Pronunciation

IPA^(key): (Central, Balearic) [əˈðik.tə]

IPA^(key): (Valencian) [eˈðik.te]

Noun

edicte m (plural edictes)

edict

Further reading

“edicte” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
“edicte”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
“edicte” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
“edicte” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

Latin

Pronunciation

(Classical) IPA^(key): /eːˈdik.te/, [eːˈd̪ɪkt̪ɛ]

(modern Italianate Ecclesiastical) IPA^(key): /eˈdik.te/, [eˈd̪ikt̪e]

Participle

ēdicte

vocative masculine singular of ēdictus

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.