dinovè

• dinové, denové (Valencian)

From dinou (“nineteen”) +‎ -è (ordinal suffix).

• IPA^(key): (Central) [di.nuˈβɛ]
• IPA^(key): (Balearic) [di.noˈvə]
• IPA^(key): (Valencian) [di.noˈve]

dinovè (feminine dinovena, masculine plural dinovens, feminine plural dinovenes)

1. (ordinal number) nineteenth

dinovè m (plural dinovens)

1. (fractional number) nineteenth

• “dinovè” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “dinovè”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “dinovè” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “dinovè” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.