despropòsit

Catalan

Etymology

From des- +‎ propòsit.

Pronunciation

IPA^(key): (Central) [dəs.pɾuˈpɔ.zit]

IPA^(key): (Balearic) [dəs.pɾoˈpɔ.zit]

IPA^(key): (Valencian) [des.pɾoˈpɔ.zit]

Noun

despropòsit m (plural despropòsits)

absurdity, piece of nonsense
Synonym: relliscada
- 1964, Joan Fuster, Diccionari per a ociosos:
  «L’amor? Una invenció del segle XII!» La frase —promulgada, si no vaig errat, per un erudit ben respectable— podrà semblar un despropòsit. No ho és: gens.
  "Love? A 12th-century invention!" The phrase--promulgated, if I'm not mistaken, by a quite respectable scholar--might appear to be an absurdity. It is not; not at all.

Further reading

“despropòsit” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
“despropòsit” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.

This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.