desconvenir
Catalan
Alternative forms
Verb
desconvenir (first-person singular present desconvinc, first-person singular preterite desconvinguí, past participle desconvingut); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /e/
- (intransitive) to disagree
- Antonym: convenir
- (intransitive) to be unsuitable, to be unhelpful
- Antonym: convenir
Conjugation
Further reading
- “desconvenir” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
- “desconvenir”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
- “desconvenir” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
- “desconvenir” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.
Spanish
Pronunciation
- IPA(key): /deskombeˈniɾ/ [d̪es.kõm.beˈniɾ]
- Rhymes: -iɾ
- Syllabification: des‧con‧ve‧nir
Verb
desconvenir (first-person singular present desconvengo, first-person singular preterite desconvine, past participle desconvenido)
- to disagree with
Conjugation
Further reading
- “desconvenir”, in Diccionario de la lengua española, Vigésima tercera edición, Real Academia Española, 2014
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.