descolonitzar

Catalan

Etymology

From des- +‎ colonitzar.

Verb

descolonitzar (first-person singular present descolonitzo, first-person singular preterite descolonitzí, past participle descolonitzat)

  1. (transitive) to decolonize

Conjugation
    Conjugation of descolonitzar (first conjugation)
infinitive descolonitzar
gerund descolonitzant
past participle masculine feminine
singular descolonitzat descolonitzada
plural descolonitzats descolonitzades
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present descolonitzo descolonitzes descolonitza descolonitzem descolonitzeu descolonitzen
imperfect descolonitzava descolonitzaves descolonitzava descolonitzàvem descolonitzàveu descolonitzaven
future descolonitzaré descolonitzaràs descolonitzarà descolonitzarem descolonitzareu descolonitzaran
preterite descolonitzí descolonitzares descolonitzà descolonitzàrem descolonitzàreu descolonitzaren
conditional descolonitzaria descolonitzaries descolonitzaria descolonitzaríem descolonitzaríeu descolonitzarien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present descolonitzi descolonitzis descolonitzi descolonitzem descolonitzeu descolonitzin
imperfect descolonitzés descolonitzessis descolonitzés descolonitzéssim descolonitzéssiu descolonitzessin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
affirmative — descolonitza descolonitzi descolonitzem descolonitzeu descolonitzin
negative (no) — no descolonitzis no descolonitzi no descolonitzem no descolonitzeu no descolonitzin

Derived terms

Further reading
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.