contradictori

Borrowed from Late Latin contrādictōrius (“contradictory”), from Latin contrādīcō (“to speak against; contradict”).

• IPA^(key): (Central) [kun.tɾə.ðikˈtɔ.ɾi]
• IPA^(key): (Balearic) [kon.tɾə.ðikˈtɔ.ɾi]
• IPA^(key): (Valencian) [kon.tɾa.ðikˈtɔ.ɾi]

contradictori (feminine contradictòria, masculine plural contradictoris, feminine plural contradictòries)

1. contradictory

• contradictòriament

• contradir
• contradicció

• “contradictori” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “contradictori”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “contradictori” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “contradictori” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.

contrādictōrī

1. dative singular of contrādictor