concórrer

Semi-learned borrowing from Latin concurrere. Equivalent to con- +‎ córrer.

• IPA^(key): (Central) [kuŋˈko.rə]
• IPA^(key): (Balearic) [koŋˈko.rə]
• IPA^(key): (Valencian) [koŋˈko.reɾ]
• Rhymes: -ore(ɾ)

concórrer (first-person singular present concorro, first-person singular preterite concorreguí, past participle concorregut); root stress: (Central, Valencian, Balearic) /o/

1. to concur, gather, to come together, to assemble
2. to converge, to join
3. to happen concurrently
4. to cooperate, to contribute to an effect, to conspire

• concurrència
• concurrent

• concurs

• “concórrer” in Diccionari de la llengua catalana, segona edició, Institut d’Estudis Catalans.
• “concórrer”, in Gran Diccionari de la Llengua Catalana, Grup Enciclopèdia Catalana, 2024
• “concórrer” in Diccionari normatiu valencià, Acadèmia Valenciana de la Llengua.
• “concórrer” in Diccionari català-valencià-balear, Antoni Maria Alcover and Francesc de Borja Moll, 1962.