col·ludir

Catalan

Etymology

Borrowed from Latin collūdere, with normal change of conjugation to -ir.

Verb

col·ludir (first-person singular present col·ludeixo, first-person singular preterite col·ludí, past participle col·ludit)

  1. to collude

Conjugation
    Conjugation of col·ludir (third conjugation, with -eix-)
infinitive col·ludir
gerund col·ludint
past participle masculine feminine
singular col·ludit col·ludida
plural col·ludits col·ludides
person singular plural
first second third first second third
indicative jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present col·ludeixo col·ludeixes col·ludeix col·ludim col·ludiu col·ludeixen
imperfect col·ludia col·ludies col·ludia col·ludíem col·ludíeu col·ludien
future col·ludiré col·ludiràs col·ludirà col·ludirem col·ludireu col·ludiran
preterite col·ludí col·ludires col·ludí col·ludírem col·ludíreu col·ludiren
conditional col·ludiria col·ludiries col·ludiria col·ludiríem col·ludiríeu col·ludirien
subjunctive jo tu ell/ella
vostè		 nosaltres
nós		 vosaltres
vós		 ells/elles
vostès
present col·ludeixi col·ludeixis col·ludeixi col·ludim col·ludiu col·ludeixin
imperfect col·ludís col·ludissis col·ludís col·ludíssim col·ludíssiu col·ludissin
imperative — tu vostè nosaltres vosaltres
vós		 vostès
affirmative — col·ludeix col·ludeixi col·ludim col·ludiu col·ludeixin
negative (no) — no col·ludeixis no col·ludeixi no col·ludim no col·ludiu no col·ludeixin

Further reading
This article is issued from Wiktionary. The text is licensed under Creative Commons - Attribution - Sharealike. Additional terms may apply for the media files.